La màgia de Gènova, Triêua i Torí

La màgia de Gènova, Triêua i Torí

Emili Gil ha reunit al volum La màgia de Gènova, Triêua i Torí unes notes de viatge més o menys personals que, tanmateix, han estat enriquides amb la documentació històrica i folklòrica més escaient, cosa que converteixen el llibre en un passeig cultural. Hi destaquen les llegendes i anècdotes de tipus artístic, esotèric, llegendari i màgic de cadascun dels llocs tractats.

La màgia de Gènova, Triêua i Torí és un recorregut que s’enceta travessant l’arc de la Porta Soprana, endinsant-se en l’antic regne de Giano, una divinitat amb probables arrels etrusques, que simbolitza els inicis i, també, les iniciacions. Aviat el camí ens submergeix pels caruggi, uns carrerons estrets que conformen un dèdal meravellós, acolorit i divers fins a l’èxtasi, de cases, comerços, esglésies i palaus. La gent hi transita adelerada, hi compra fruita, verdures, pizzes, gelats i, per descomptat, focaccia i el preuat pesto de la zona. Potser algú ha tingut el goig de menjar l’àpat al Sacro Catino o Plat Sant, present en el darrer sopar de Jesús, atès que l’atuell és a la catedral de Sant Llorenç. Poca broma perquè no gaire lluny hi ha la Commenda di Prè, des d’on els Cavallers Templers s’embarcaven a les croades per tal d’alliberar Terra Santa.

Paul Valéry, Nicolò Paganini, Lord Byron, Eugenio Montale o Richard Wagner són tan sols alguns dels creadors que han notat els efectes de Gènova en el seu estat mental, i vital. El laberint històric de la ciutat, i la fondària humana que conté, no deixa ningú indiferent. I què puc dir del cementiri monumental de Staglieno, sinó lloances? És la cirereta del pastís.

Triêua és un petit poble dels Alps que, entre els anys 1587 i 1589 , va ser víctima d’una terrible cacera de bruixes, comparable a les bestieses perpetrades a Loudun (1634) i a Salem (1692). A tot Itàlia és conegut com il borgo delle streghe (el poble de les bruixes), però aquí, als Països Catalans, no el coneix ningú. És ben probable que sigui la primera vegada que s’explica aquest cas de manera detallada, i documentada, en llengua catalana.

Torí és una de les ciutats esotèriques per excel·lència d’arreu d’Europa. Nostradamus, Cagliostro, el comte de Saint-Germain i, fins i tot, Giacomo Casanova i Fulcanelli hi han residit. En ella, diuen, hi conflueixen el triangle de la màgia blanca i el triangle de la màgia negra. També hi ha una de les portes de l’Infern, i és la seu del Sant Sudari. Segons la tradició en algun lloc de Torí s’amaga el Sant Graal. La dualitat es manifesta amb una intensitat inusitada (les estàtues de Càstor i Pòl·lux, la font del Frejús i la font Angèlica, les esglésies de Santa Cristina i San Carlo, la plaça Castello —il cuore bianco— i la plaça Statuto —il cuore nero—, els rius Po i Dora, el palíndrom del SATOR, etc.). Talment un escaquer amb molts misteris i enigmes, en el qual Nietzche hi trobà la mort abraçant-se a la follia i a un cavall. Tot plegat amanit amb un dels millors museus egipcis del planeta i amb els suïcidis de Cesare Pavese i Emilio Salgari.

En breu: La màgia de Gènova, Triêua i Torí és un llibre suggestiu que fascina i revifa el delit de viure. Gaudiu-lo.

 ******

Els interessats podeu adquirir 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil