Tenebra és el títol de la primera novel·la autoeditada
d'Emili Gil
Guardonada amb el
VIIè Premi Ictineu
a la millor novel·la fantàstica en català
Cinc cèntims sobre
TENEBRA
 | |
| Coberta de la primera edició (març de 2014) |
Tenebra convida els lectors a realitzar un viatge introspectiu cap a la vessant més desconeguda de l’ésser humà. És a dir: les seves pròpies profunditats. A través dels viaranys de la creació artística, exposa un grapat de dubtes que condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit. A la investigació, en definitiva, de «quelcom nou», com va definir Charles Baudelaire a Les flors del mal.
Al parer de l'escriptor Jordi Canals, «Tenebra és un escrit apassionat que, a partir de fets històrics, forja aventures
estranyes i fantasies macabres, bastint una novel·la plena d’interès i d’intriga
que fa viure íntimament un passat on es perceben totes les sensacions dels
grans interrogants de la condició humana i la fosca realitat que se’ns amaga».
 |
| Contracoberta de la primera edició (març de 2014) |
La novel·la,
situada geogràficament a París, permet exposar un contrast encegador entre la ville lumière i la ville ténèbre. És un joc d’espills que evoca les diferents parts
amb les quals és construïda la realitat. Els símbols, de tota mena, hi són
tothora presents, i la relació que manté el protagonista amb els llocs palesen
el vincle que existeix entre les persones i el planeta (topofília).
Segons la cantant Carme Girona, Tenebra és «un viatge al Sirap que
tots voldríem fer, als illots abissals de l'inconscient».
 |
| Solapa 1 |
Tenebra denuncia que
durant segles i segles hem estat enganyats, a tots nivells, pels poders fàctics
i oligarquies de cada època. Mostra l’absurditat del sistema social que ens
tenalla, esclavitza i mortifica, la comèdia humana que escrigué Honoré de
Balzac. D’altra banda, reivindica la realitat onírica i l’acceptació d’aquesta
com el fet natural que és.
Joaquim Torres, escriptor, rodamón il·lustrat i traductor del Dhammapada al català, diu que «amb una prosa fluida i un estil subordinat a la
història, Tenebra recorre profunditats
suggeridores, voluptuosament fosques, humides i fascinants, de l’altre cantó
del mirall humà».
André Sion, investigador i periodista occità, afirma que «després de més d'una dècada desapareguda en els abismes, la ploma tenebrosa d'Emili Gil emergeix amarada de negrors».
André Sion, investigador i periodista occità, afirma que «després de més d'una dècada desapareguda en els abismes, la ploma tenebrosa d'Emili Gil emergeix amarada de negrors».
 |
| Solapa 2 |
La filòloga, professora universitària, escriptora i especialista en novel·la de gènere negre Anna Maria Villalonga sintetitza Tenebra com «la recreació fantàstica
d'un univers des de les entranyes de París».
Emili Gil, l'autor, manifesta que «aquesta és la meva novel·la sobre, diguem-ne, el París del sud. Com tots els suds, és la part més oblidada. Tanmateix, és en aquests indrets deixats de la mà de déu on hi ha el carbó que crema constantment, necessari per produir les flames que, com bé canta Feliu Ventura, serveixen per guiar el nord».
Tenebra és, també, una novel·la de resistència i dissidència
que eludeix els sistemes habituals de distribució.
La il·lustració de la coberta, obra d'Antonio Velasco, és inspirada en una de les sales més misterioses del subsol parisenc.
La il·lustració de la coberta, obra d'Antonio Velasco, és inspirada en una de les sales més misterioses del subsol parisenc.
Qui estigui interessat en adquirir
Tenebra
ho pot fer escrivint a
Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada